tag:blogger.com,1999:blog-42373750354329769422011-07-08T10:10:10.603+02:00Un lloc on deixar-se anar i explicar-se. I contar històries.Estel Anguerahttp://www.blogger.com/profile/03083157137886719895noreply@blogger.comBlogger131100tag:blogger.com,1999:blog-4237375035432976942.post-50909638004553521352010-03-04T00:05:00.003+01:002010-03-04T00:19:59.124+01:00

Vull aprofitar ara que fa poc més d’un mes que vaig obrir el bloc per agrair a LS i a Lluís Farré que m’animessin a crear-lo.M’està resultant alliberador, divertit i creatiu. De resultes em miro les coses que em volten diferent, amb una òptica distant i un punt irònica que em fa somriure de mi mateixa.Deixant de banda l'estil, les repeticions i altres pesadeses que espero que no es facin

Estel Anguerahttp://www.blogger.com/profile/03083157137886719895noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4237375035432976942.post-35897989860793605222010-02-28T13:26:00.000+01:002010-02-28T13:26:21.271+01:00

La Glòria és una amiga, de nom simulat, que m'ha donat permís per escriure sobre el què li passa. Ella va fer un propòsit, ara ja fa quasi un any, d'alliberar-se d'una relació que jo qualifico com a malaltissa.I ho té quasi complert.Complert perquè no veu al indesitjable farà un any ara al març . Ella va decidir no trucar-lo, resistir-se a fer-ho a veure què passava. Veia falles essencials en la

Estel Anguerahttp://www.blogger.com/profile/03083157137886719895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4237375035432976942.post-82351537477466486602010-02-27T14:00:00.010+01:002010-02-27T18:04:56.622+01:00

No saps com es diu. Si agulletes o senzillament dolor muscular. El que sí saps és que el pateixes. Abans d'ahir a la nit vas fer molt d'exercici, molt. Vas prendre postures inusuals. La gatzoneta. A quatre grapes. Asseguda sobre els turmells. Panxa enlaire i palmells de les mans recolzats per darrera la teva esquena, quasi com fent un pont. Eixarrancada i asseguda d'esquena, i de front. Fent

Estel Anguerahttp://www.blogger.com/profile/03083157137886719895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4237375035432976942.post-78393468381439922010-02-10T10:57:00.000+01:002010-02-17T21:34:34.659+01:00

Fa poquet que li han regalat. L'excusa era esmorteir els dolors musculars fruit d'un mal-gest fortuït que un cop la va atrapar.El profit és al llit. Aquests dies de fred, si dorm sola i no el comparteix, els peus se'n ressenten. Ben geladets, acostumava a allitar-se i en contacte amb els llençols no hi guanyaven gens. Hi havia nits que el rellotge marcava incansable les hores i les mitjes hores i

Estel Anguerahttp://www.blogger.com/profile/03083157137886719895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4237375035432976942.post-2482979563297491032010-02-07T19:02:00.016+01:002010-02-13T23:05:34.231+01:00

Has arribat a corre-cuita. Esgarrapes alguna cosa de la nevera. L'engoleixes depressot. Agh! les sobres agafen regust del menjar del costat.A la feina has marxat deixant un mal rollo per resoldre. Però clar! El rentaplats és el rentaplats. I el senyor que l'arregla ve a les 15:30.Et poses el davantal i comences a endreçar l'aigüera. Rentes els plats acumulats d'aquests dos dies. Què pensaria el

Estel Anguerahttp://www.blogger.com/profile/03083157137886719895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4237375035432976942.post-21615772930935987832010-01-30T01:27:00.005+01:002010-01-30T02:13:19.010+01:00

He redescobert un recó a Barcelona. Diu la meva germana que ja el coneixia. Que hi haviem anat amb la mare de petites, però jo no ho recordo. És al carrer Cabres. Un carreró curtíssim i estret que té tot de botiguetes minúscules que va a parar a la Boqueria, on hi ha les pageses. La botiga esta endreçada i l'espai està superaprofitat.El que més em captiva és l'olor del sabó d'oli. Es ven en

Estel Anguerahttp://www.blogger.com/profile/03083157137886719895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4237375035432976942.post-68787750827436271772010-01-29T10:56:00.018+01:002010-03-05T23:26:05.386+01:00

Aquest mot al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans [Léxic Comú] el defineix com "Que no té solta. És un poca-solta, per això tothom l’acaba defugint." El tema és que m'he engrescat a escriure sobre alguns elements descriptors, que almenys per mi l'identifiquen. Al text he utilitzat el terme en masculí per facilitar la lectura, però és obvi que també n'hi ha del génere femení.Sobre el

Estel Anguerahttp://www.blogger.com/profile/03083157137886719895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4237375035432976942.post-21763399923108426972010-01-29T00:58:00.000+01:002010-01-29T01:21:07.848+01:00

Avui ha vingut a disculpar-se. Bé, la veritat és que venint ella m'ha facilitat les coses. Tal com va acabar no sabia com posar-m'hi.-No et volia incomodar. Ho sento- M’ha dit en un descans.-Ah, no! A mi també em va agradar! Si vols podem continuar...Només m'ha mirat des de sota entremaliadament i amb un somriure còmplice fent un lleuger moviment amb el cap. Des del púlpit alertaven perquè ens

Estel Anguerahttp://www.blogger.com/profile/03083157137886719895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4237375035432976942.post-90682665722324939292010-01-28T21:42:00.000+01:002010-01-28T22:11:22.233+01:00

Perquè hi ha hagut a France Télécom tants suïcidis? És excessiva la pressió que suportem a la feina? Vivim diferenciadament la feina de la nostra vida privada? L’assetjament a la feina ens fa més vulnerables avui que en el temps dels nostres pares?Val la pena donar una ullada a l’entrevista a SIDI MOHAMED BARKAT i pensar cap a on correm...http://www.elpais.com/articulo/cultura/lucha/clases/ha/

Estel Anguerahttp://www.blogger.com/profile/03083157137886719895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4237375035432976942.post-83785766010329598922010-01-22T03:14:00.000+01:002010-01-22T03:50:10.696+01:00

La va sorprendre la llengua de conversa. Es trobava a l'altre banda de l'Atlàntic. Enmig del garbuix dels parlants nord-americans va distingir unes frases de contrast mutu, de qui comparteix afinitats i complicitats, i una recomanació.En girar-se va veure'ls. Dialogaven distreta i obertament mentre s'adreçaven al mostrador, emparant-se en un idioma allí estranger.No va poder reprimir-se. Tenia

Estel Anguerahttp://www.blogger.com/profile/03083157137886719895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4237375035432976942.post-55376321582037264762010-01-20T20:57:00.000+01:002010-01-20T21:28:08.197+01:00

No localitzo la web de l'escrit "Qué encierran las casualidades?" d'Ángeles Rubio que m'ha enviat un bon amic que estimo. És per això que l'enganxo a continuació. Jo ja no hi crec en les casualitats. Estic convençuda que l'inconscient col·lectiu del que parlava C. Jung, la sincronicitat, la física cuántica, són explicacions diverses dels lligams finíssims que ens connecten. Cal estar atent en el

Estel Anguerahttp://www.blogger.com/profile/03083157137886719895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4237375035432976942.post-78657690461041486122010-01-20T20:15:00.000+01:002010-01-20T21:30:59.109+01:00

La descoberta és casual. Un capvespre sortint de la dutxa et fas una pedicura ràpida. Seguidament agafes la maquineta de depilar, aquella que té un só amenaçador i comences a fer-la lliscar cames amunt. Aguantes estoicament les estirades, que els comerços s'entesten en vendre com a indolores i et poses la crema hidratant de criatures que esperes que et retorni a la infantesa. Quan arribes a

Estel Anguerahttp://www.blogger.com/profile/03083157137886719895noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4237375035432976942.post-60851737483429765362010-01-20T01:31:00.000+01:002010-01-20T02:14:31.949+01:00

Ja era el tercer cop que es trobaven. Avui no els semblava estrany que quasi com si fos propi de la dimensió en la que entraven, només aproximar-s'hi, s'il·luminés intensament la porta galvanitzada custodiada per dos grans ficus benjamina a cada costat. Es posaven davant mateix de la porta, quasi enganxant-hi el nas, salvant una llosa baixíssima. I en aquell precís moment la discreció de la porta

Estel Anguerahttp://www.blogger.com/profile/03083157137886719895noreply@blogger.com0